La meva posició sobre l'1-O

Confusió, tristor, però sobretot molt d’enutjament. La situació política que estem vivint aquests dies és més que preocupant. Hem passat d’una tensió institucional moderada a una alta tensió cívica. El bloqueig d’uns i la tossuderia dels altres ens acabarà portant, si ningú cedeix, a una Guerra Civil sense precedents.

“Quienes no pueden recordar el pasado están condenados a repetirlo”, deia Zvetan Todorov en el llibre La Memòria, un remedio contra el mal. Tota la raó, i és el que està passant ara mateix tant a l’Estat espanyol com a Catalunya. Tant el senyor Mariano Rajoy com Carles Puigdemont estan ofuscats en el seu pensament polític i només estan provocant portar un poble a un carreró sense sortida i a un precipici de dimensions desconegudes.

El president Puigdemont està decidit a tirar endavant un referèndum sense base jurídica, sense garanties legals, sense cens, sense urnes i, no ens oblidem, sense ser acordat amb l’Estat. Precisament aquí és on rau el problema: el Partit Popular es nega a pactar un referèndum d’autodeterminació, ja que la Constitució Espanyola de l’any 78 no ho empara. Què podem fer llavors? Dialogar. Cal diàleg, ganes de debatre, arguments, oratòria, retòrica, acords, punts en comú... en definitiva, tot allò que s’hauria d’ensenyar a qualsevol universitat per tal de que tots i totes sapiguem raonar i no tancar-nos en una posició única i irreversible com estan fent aquests dos polítics capquadrats i insensats, els quals no tenen obertura de mires per a trobar una solució política.

Falten 10 dies i cada dia que passa la tensió i la violència van en augment. Lamentablement, la guerra s’acosta a pas de gegant, però encara estem a temps de reaccionar. Ara és l’hora d’aplicar el seny del qual tant ens vanagloriem i resoldre aquesta situació amb sentit comú, sense perdre l’oremus, però tampoc sense perdre els nostres principis.

Ni "la ley es la ley" ni "o referèndum o referèndum". Diàleg, si us plau.